EIXAMPLE

Vam començar la nostra setmana completa per conèixer una mica més Barcelona. I que millor que fer-ho per l’Eixample. La ciutat es trobava envoltada d’una muralla fora de la qual, per raons militars, hi havia la prohibició d’edificar. Una terrible epidèmia de còlera l’any 1854 va fer un moviment de protesta que sota el crit “Abajo las murallas” van decidir tirar-les avall. Aquest mateix any, aprofitant la posició favorable d’un govern central progressista, presidit per O’Donell, i el recolzament de Pasqual Madoz, governador de Barcelona es va iniciar l’enderrocament.L’abril de 1859 l’Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l’eixample per a la ciutat que va guanyar l’arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d’aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d’Ildefons Cerdà. L’eixample era una realitat del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l’Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l’Eixample actual, del Pla Cerdà només se’n pugui reconèixer la trama; l’edificació té poc a veure amb la idea original. El projecte que va presentar Cerdà va ser aquest: Clica aquí.